El sistema d'organització just in time tracta d'anar produint tal com va arribant el material, i servir les comandes en quant arriben a les quantitats establertes, i te com a objectiu reduir els costos de producció. Només és aplicable a empreses que poden treballar sota comanda.
Per tal de mantenir aquest sistema, la cadena de muntatge mai ha de parar. Això requereix que el nombre d'errades que poden fer es mínim. Per tal de garantir aquest sistema es fan servir el que anomenen les 5S, que son 5 regles que serveixen per tenir el lloc de treball ben organitzats, nets, ordenats i segurs, per tal de garantir que es farà la feina ben feta. El canvi de maquinaria també es molt important, abans de para una maquina per fer manteniment, s'ha de tenir una altra preparada per entrar en el mínim temps, per tal de no trencar la linea.
S'han de conèixer molt be els proveïdors i els seus temps d'entrega ja que es depèn totalment de que arribin a l'hora. El fet de que treballen amb comandes en comptes d'estocs implica que han de tenir capacitat productiva suficient per tal de satisfer les comandes que els hi arribin sense cap mena de complicació, això implica que han de fer inversions fortes en maquinaria.
Normalment a la cadena de producció fan servir una mena de tiquets anomenats kanban que indiquen que es el que han de produir en cada etapa.
Un exemple inventat per mi que no te cap mena d'intenció de reflectir una realitat pura:
Una empresa es dedica a la producció de cotxes de joguina, en fan de 4 i 6 rodes amb xasis diferent. Rep una comanda de 200 cotxes de cada, al principi demanara el material necessari per fer els xasis, quan falti el temps que triguen en fer les rodes faran la comanda de la matèria prima de les rodes, per tal de que quan acabin puguin ensamblar les rodes i enviar el producte.
En cap moment produiran mes del que necessiten i tampoc hauran de retenir matèries primes abans de començar a produir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
L'explicació un poc del que ja es va explicar a clase sobre la marca Toyota i l'inici del just in time
La potencia del “Just in Time”
El just in time implica una forma de pensar y razonar los negocios como los procesos productivos. Pensar en términos de just in time significa concentrarse en la detección y eliminación sistemática de desperdicios. De allí la potencia del just in time como sistema que lleva a las empresas a lograr resultados sorprendentes. Basta con decir que las empresas que aplican el sistema en cuestión han logrado niveles anuales en la rotación de inventario de dos dígitos llegando en algunos casos a superar las treinta rotaciones, cuando las empresas tradicionales de occidente oscilaban entre las 2,5 y las 5 rotaciones anuales. Ello se logró reduciendo a su mínima expresión el nivel de inventarios, gracias a reducir los tiempos de preparación y cambio de herramientas, reducir a niveles de partes por millón las fallas en los productos, eliminar las averías, y mejorar el layout en la planta productiva.
Esos notables incrementos en los niveles de rotación redujeron sus necesidades financieras, incrementando al mismo tiempo su rentabilidad.
El sistema que comenzó gestándose en la empresa automotriz Toyota gracias a la visión de Toyoda y Taiichi Ohno, se propago luego a las demás empresas japonesas. A las ideas de Ohno se sumaron los aportes de otros imponentes gestores y consultores de la calidad y la productividad del Japón, como lo son Imai, Ishikawa, Karatsu, Mizuno, y los revolucionarios Taguchi y Shigeo Shingo.
El sistema fue puesto a prueba en cuanto a su capacidad de reacción durante la crisis de 1973/74, época en la cual la mayoría de las empresas y sobretodo las automovilísticas tenían ingentes problemas, provocados ellos por el gran incremento en el precio del petróleo posterior a la Guerra de Iom Kipur. Fue en esa época cuando las demás empresas japonesas tomaron conciencia de la capacidad de lo que dio en llamarse Sistema de Producción Toyota (TPS).
Extret del següent link:
http://www.tuobra.unam.mx/publicadas/
050912100407-JUST.html
Jo veig diversos problemes del Just in Time. Hi ha molts sectors o no és aplicable directament. Si redueixes molt els inventaris pots tenir problemes a l'hora de demanar un producte A que necessites per a la producció del teu producte B. Quan l'empresa que fa el producte A no te'l pot subministrar, tu no podràs satisfer la demanda del teu producte B.
Hi ha sectors que els productes són barats gràcies a les grans quantitats produïdes. Si et fan comandes semparades en el temps i de quantitats petites. El preu del producte pujarà molt.
Hi ha altres sectors que es mouen en uns temps per produïr un producte en els que el Just in Time no té sentit. Podría ser l'exemple d'un celler de vi. Es fa una comanda i tu subministres el vi al cap d'un any o d'un any i mig.
En conlusió, no és un mal mètode el Just in Time però és veu limitat a sectors molt concrets i haver de se tant eficient el fa inaplicable en moltíssims sectors.
El tema del just in time el veig bastant complicat. Poder sincronitzar proveïdors, empresa i clients pot ser una fòrmula molt inestable.
Fent referència al exemple de la fabrica de joguines, em ve al cap diverses preguntes:
- demanant el material per les rodes, deixa implicit que el material hi serà al magatzem del proveidor (podria estar sense stocks), que el transport és ràpid (actualment no és el major problema, ja que hi han moltes empreses de missatgeria eficients) i que no hi hagin errors (material defectuos, equivocació d'albarans ...). La pregunta és, podem assumir tants riscos?
- seguint amb l'anterior apartat, m'agradaria analitzar la posició del client. Estem acostumats (com a consumidors) a anar a la botiga, i comprar. Si són coses molt exclusives, fins i tot les encarreguem, però moltes vegades la solució passa per obtar per un item substitutiu a allò que voliem comprar. Els distribuidors (o botigues) volen aconseguir el major benefici, i això passa per vendre al màxim, i per tant, assolir l'objectiu de tenir content al client --> per tant, tenir el que el client vol a l'instant és més productiu que haver-ho d'encarregar. I en aquest punt ve la meva pregunta: el fet de no tenir stocks, ens farà portar una demora a la creació del item pel distribuidor (pensem que té un magatzem), i alhora, serà un altre temps afegit el que utilitzi el distribuidor per portar-ho a botiga i per a que el client ho compri. Si hi haguessin stocks, el temps seria unicament el de transport. Llavors, i recordant els parametres de l'anterior pregunta, podria ser que pel fet de retrasar-nos en les comandes, els clients (o sigui, els distribuidors) obtessin per proveïdors (nosaltres) més eficients?
- I com a tercera questió, m'agradaria plantejar el següent: suposant que les dues preguntes anteriors ja estàn solucionades, tenim proveïdors 100% eficients, el temps de transport es despreciable, i a més triguem molt poc a fer un producte: que passa si tenim un problema a la cadena de producció? O sigui, tenim 5 operaris per 10 maquines, que passa si un operari emmalalteix? Si tinguessim stock, tindriem un marge més o menys bo per cubrir una primera demanda, pero si no en tenim, que fem? perdem ventes (i possiblement clients, al no estar satisfets)?
Isaac, estoy completamente de acuerdo contigo. No se puede vivir tan al día en un negocio, ya que pueden existir factores que no controlas que pueden variar el planning de producción que dispones.
Las fábricas de producción son uno de los focos de mayor absentismo laboral que existe:
* Personas que llevan muchos años en las empresas empiezan a sufrir enfermedades laborales al realizar un mismo movimiento repetidamente durante toda su vida laboral (tendinitis, como es un ejemplo)
* Depresión, al no encontrar otra salida laboral y deber seguir realizando tu tarea, ya que debes tener un sueldo fijo
* Accidentes...
Son un ejemplo de problemas que puedes encontrarte en la misma empresa donde se realiza la producción.
Otros de los problemas es encontrarte con el material que forma parte del producto en mal estado, ya sean folletos explicativos mal impresos, porexpan (para que no reciba golpes el producto) mal producido, accesorios del producto defectuosos...
En definitiva, una empresa, bajo mi punto de vista, necesita unos margenes adicionales de material.
Segons la meva opinió el just in time com dieu té moltes complicacions. Però per aixó mateix no totes les empreses treballen així. Toyota va ser una de les pioneres, i per el que se aquest sistema encara s'utilitza en el mon de la automoció.
El cas que conec més es el de Audi, que te la seva seu a la població alemana de Ingolstadt. Allà gairebé tota la població treballa directa o indirectament per audi. El que ha fet audi es allo de "si Mahoma no va a la montanya, la montanya va a Mahoma". O sigui que ha fet que els seus proveidors s'estableixin al costat de la fàbrica, en forma de fàbriques satel·lit. Quan audi demana la peça que sigui (cargols, neumàtics, vidres...) en pocs minuts ho té on vol. I realment amb el munt de treballadors que té no passa res si algun dia algun es posa malalt, n'hi ha molts més que entre tots faran la feina d'aquest.
Amb aixó s'aconsegueix que quan algú vol un audi, la fàbrica demani els components als proveidors, s'assembli i s'envii on calgui.
I respecte a què passa si el proveidor no té el que audi vol... jo crec que si algú te la vida assegurada servint productes a una empresa tant gran no es jugarà el coll tenint poc stock per servir. O sigui que qui es menja l'stock és el proveidor, però com que te la feina assegurada no crec que li dongui molta importancia...
Vivir al día, es un riesgo, siempre puedes tener imprevistos de cualquier tipo. En este caso el modelo de empresas que viven en el "Just In Time" tienen ese problema, que pasa si un proveedor no tiene las piezas que necesitas? Y si el camión que traía las ruedas esta en un atasco y no puede llegar en el tiempo fijado? Las máquinas no son perfectas, si se estropea alguna, se reduce la capacidad de producción?
Creo que aun siendo empresas que trabajan al limite del tiempo, cuando piden piezas, las piden con un tiempo de antelación, no para que lleguen justo al momento, es decir tendrán un margen de tiempo para un imprevisto, si no hay material poder pedírselo a otro proveedor, que el material tarde por un motivo no previsto, si una máquina se estropea tendrán otra que la supla o alguien que venga a arreglarla casi al momento.
Son las ventajas que tiene una gran empresa y por eso pueden vivir tan al limite.
El just in time es un bon mètode per tal de no tenir perdues molt exegerades en la creació d'stock innecessari però es tan bo quan hi ha un exces de demanada a de un producte.
No se si es possible que una empresa que funcioni amb JiT, sigui capaç d'entregar un cert producte amb poc temps quan aquesta demanda es molt gran(quan parlo de gran vui dir de mils o milions de productes).
Per tant jo penso que el JiT es bo per un treball regular, pero crec que pot ser un fracas quan et demanen grans quantitats d'un producte.
Publicar un comentario