lunes, 28 de mayo de 2007

Just in time, quan tothom està sincronitzat.

El sistema d'organització just in time tracta d'anar produint tal com va arribant el material, i servir les comandes en quant arriben a les quantitats establertes, i te com a objectiu reduir els costos de producció. Només és aplicable a empreses que poden treballar sota comanda.

Per tal de mantenir aquest sistema, la cadena de muntatge mai ha de parar. Això requereix que el nombre d'errades que poden fer es mínim. Per tal de garantir aquest sistema es fan servir el que anomenen les 5S, que son 5 regles que serveixen per tenir el lloc de treball ben organitzats, nets, ordenats i segurs, per tal de garantir que es farà la feina ben feta. El canvi de maquinaria també es molt important, abans de para una maquina per fer manteniment, s'ha de tenir una altra preparada per entrar en el mínim temps, per tal de no trencar la linea.

S'han de conèixer molt be els proveïdors i els seus temps d'entrega ja que es depèn totalment de que arribin a l'hora. El fet de que treballen amb comandes en comptes d'estocs implica que han de tenir capacitat productiva suficient per tal de satisfer les comandes que els hi arribin sense cap mena de complicació, això implica que han de fer inversions fortes en maquinaria.


Normalment a la cadena de producció fan servir una mena de tiquets anomenats kanban que indiquen que es el que han de produir en cada etapa.

Un exemple inventat per mi que no te cap mena d'intenció de reflectir una realitat pura:

Una empresa es dedica a la producció de cotxes de joguina, en fan de 4 i 6 rodes amb xasis diferent. Rep una comanda de 200 cotxes de cada, al principi demanara el material necessari per fer els xasis, quan falti el temps que triguen en fer les rodes faran la comanda de la matèria prima de les rodes, per tal de que quan acabin puguin ensamblar les rodes i enviar el producte.

En cap moment produiran mes del que necessiten i tampoc hauran de retenir matèries primes abans de començar a produir.

domingo, 27 de mayo de 2007

vendre experiencies

“Fíjate en ti.
No lo digo con ánimo de desprecio, pero fíjate bien. El material del que estáis hechos es blando y su energía depende de la oxidación ineficiente de la materia orgánica.
Entráis cada noche en un estado de coma y soñáis, ¿pero de que sirven los sueños si casi nunca se cumplen? Pensáis, es cierto, pero os equivocáis frecuentemente y a la menor variación externa perdéis vuestra eficacia. Sois alterables, sois imperfectos. En cambio yo, preferiría sentir lo que sentís.”
Reconeixeu aquest text? sabrieu dir de quin anunci es tracta? és més, podrieu afimrar què anuncia??
Doncs bé, es tracta d'un anunci de bmw, com aquest n'hi ha molts, i és que, cada cop més, hi ha marques que per diferenciar-se de les altres ja no venen el seu producte, sinó que venen alguna altra cosa, alguna cosa més. La BMW n'és un exemple, ven experiencies, sentiments, emocions, sensacions, i és això el que la fa especial, diferent, mentre que altres marques, podriem dir que, més tradicionals en la seva publcitat, venen fiabilitat, seguretat, preus, etc. en definitiva, coses objectives.
Què fa que els anuncis de BMW siguin dels més comentats?? l'últim exemple i, potser dels que ha tingut més exit és el que protagonitza Bruce Lee, com pot ser que un anunci en què no es parla ni del preu del cotxe, ni de la seves característiques i que amb prou feines es veu el cotxe, el fa ser un dels més desitjats??
Doncs, el què deiem abans, les sensacions, els sentiments i les experiències, són les necessitats d'avui i és el que ens intenten vendre amb aquest tipus de "noves"

Un bon inventari

Com s'explica a classe, fer un inventari té moltes aventatges per l'empresa. Però a part de fer l'inventari, s'ha de fer ben fet.

Actualment, i sobretot gràcies a les noves tecnologies, fer els inventaris és molt més fàcil que anys enrere. Tenir l'empresa informatitzada i anotar l'entrada i sortida de productes en base de dades pot alleugerir molt la feina. Però tot i això hi ha molts alres factors que fan que un inventari pugui estar malament: robatoris, factor humà (fer un inventari no és la cosa més divertida, sobretot si s'ha de contar a mà, un per un, tots els productes), errades del sistema, en anotar comandes...
I totes aquestes errades poden acabar per passar factura, per exemple: el 57% de les tendes de roba perden ventes per culpa d'un mal inventari.
A més, voler reajustar els inventaris, també pot ocasionar moltes pèrdues.

Així doncs, un inventari mal fet pot, fins i tot, ocasionar perdues de ventes o de diners. És per això que l'inventari s'ha d'anar actualitzant, però si els empleats no tenen ganes de fer-lo o no el saben fer i el fan malament, pot ser que no es surti d'aquest cercle.
Incentivar els treballadors pot ser una bona solució i segurament que portarà beneficis a l'empresa.
Però, hi ha una millor manera de fer un bon inventari?

sábado, 26 de mayo de 2007

Branding: El poder de la marca

Tant en màrqueting com en publicitat hi ha tòpics que es posen de mode. Amb el temps, alguns esdevenen tendències i excepcionalment alguns resulten autèntics paradigmes. És a dir, canvien les regles del joc i forcen a reestructurar a fons tant la teoria com la pràctica. Sens dubte, el branding (traduït al català, com “construcció de marca”) és ja tot un paradigma. En els darrers anys empresa rere empresa ha descobert que el reconeixement de la marca, les fortes associacions del nom, la fidelitat dels clients i la qualitat percebuda constitueixen pilars essencials per competir amb èxit al mercat.

Podem definir el branding com el procés de creació i gestió de marques, és a dir, consisteix en desenvolupar i mantenir el conjunt d’atributs i valors d’una marca de manera que siguin coherents, apropiats i distintius, susceptibles de ser protegits legalment i atractius per als consumidors.

Les raons d’aquesta hegemonia del branding abunden arreu. Capacitat excessiva, competència de preus, proliferació de productes i serveis no diferenciats, creixent poder de la distribució, auge de les marques pròpies i el constant ingrés de marques globals. En aquest complex context, la marca és un fenomen intangible, emotiu, personal i cultural; i que va molt més enllà de la funcionalitat i conveniència dels productes i serveis. Respecte a això, la gran aportació de la marca és aconseguir un compromís de fidelitat a llarg termini de part dels consumidors o usuaris.

La identitat de la marca és quelcom imprescindible a l’hora de projectar-nos amb una correcta estratègia de branding. El branding no consisteix en que et comprin més que a la competència, sinó en que sentin que tu ets l’única solució als seus problemes. Es per això que és molt important que identifiquin la nostra empresa amb una manera de fer, una ideologia i un caràcter propi. Guanyar-se la fama de ser respectuosos amb el medi ambient o que destinem part dels nostres beneficis a millorar la situació de gent desafavorida són aspectes del branding que poden millorar substancialment el nostre posicionament.


Cal desenvolupar quatre dimensions essencials per aconseguir plasmar la nostra identitat. Primerament, comunicar al públic qui som, que hi ha al darrera, que la nostra marca sigui identificada amb facilitat, sense dificultat de ser recordada; la imatge corporativa, logotips i eslògans hi poden ajudar. En segon lloc, comunicar què fem, a què ens dediquem, quins sons els nostres objectius i què oferim al públic. Com a tercer punt, comunicar com fem el que fem, punt imprescindible de la nostra personalitat com a empresa, quins són els nostres mètodes, com tractem la gent, l’entorn, si som socialment responsables, entre d’altres. I finalment, donar a conèixer als nostres clients la rellevància de la nostra posició en el mercat com un atribut més del producte. Un concepte de qualitat, qualsevol motiu que escollim que sigui memorable, impulsor i prou poderós per convèncer de que som la millor opció.

Un exemple actual de branding que tots tindrem present, és el cas dels telèfons d’informació 118. Productes semblants, preus pocs diferenciats... per quin ens decidim? BRANDING. La creació d’una marca, d’una identitat que ens encisi i ens convenci marcarà la diferència. Aquí ús deixo amb un article que exposa el cas dels 118: Branding, el caso de los 118

Així doncs, es fa evident la rellevància del branding en el màrqueting actual, on moltes vagades es ven més marca que no pas producte o servei. Un cop més, els consumidors i usuaris som qui hem de jutjar i decidir per qui ens decantarem i si ho fem moguts o no per la raó.

Imatges extretes de: "The Designer’s Guide to Brand Strategy" M. Damien Newman

Altres enllaços d’interès:

viernes, 25 de mayo de 2007

COMERCIO JUSTO: PRODUCCIÓN ALTERNATIVA

Estamos acostumbrados a que las grandes empresas (textiles entre otras) tengas sus plantas de producción instaladas en la india, vietnam, china... Está claro que conseguir un precio competente en tus productos te obliga a intentar reducir los costes de producción del mismo, pero hasta qué limiteS?

El comercio justo consiste en producir garantizando una serie de principios éticos:

* NO explotación infantil.

* Jornadas laborales dignas (no de 15 horas al día, como es en muchos casos).

* Salarios dignos.

* Igualdad de género.

* Respeto al medio ambiente.

* Pre-Financiación del producto (evitando el constante endeudamiento para los productores)

* Relaciones a largo plazo con los productores.

Está claro que si una empresa instala su planta de producción en un "pais del sur" estará enriqueciendo la zona y dando trabajo a un montón de gente, pero si no tiene cuidado puede acabar explotando a la población.

En la propia definición de comercio, me parece un tanto surrealista que no todo comercio sea justo (ya que en principio tanto el que compra como el que vende tienen libertad para elegir si lo hacen o no). El problema actual es que los productores de paises pobres no tienen elección ya que "o trabajo con ellos o me muero de hambre". Lo mismo sucede con los campesinos que cultivan café o cacao.

El comercio justo está regulado internacionalmente a través del sello FLO, que garantiza una producción justa.

Empezó siendo una iniciativa impulsada por ONG's con la intención de "ayudar" a los productores. Desde mi punto de vista, si queremos un mundo un poco más justo, esta iniciativa no debe de verse como una ayuda sino como comercio. Muchas empresas ya lo empiezan a ver así, ya sea porque tienen una serie de valores éticos (poco común) o porque el comercio justo es un mercado creciente donde pueden ganar mucho... Sea como sea me alegro, aunque me alegraría todavía más si fuera porque realmente quieren una sociedad más justa.

La gente empieza a buscar productos de estas características, y si tu empresa se los ofrece, estarás consiguiendo dos grandes cosas(desde el punto de vista empresarial y moral): vender tu producto y además contribuir, aunque sea localmente, a conseguir un mundo "un poco más justo". Lo veo como algo muy positivo para la sociedad.

Ejemplos de empresas (no ONG's, como Intermon Oxfam) que ya ofrecen productos de comercio justo:

Alternativa3 (Distribuidora de productos de CJ).
IDEAS (Distribuidora de productos de CJ).
Nestle (Nuevo nestcafé fair trade).
Eroski.

Cada vez más gente, al comprarse una camiseta o una tableta de chocolate, no sólo mira el precio sino que también mira en qué condiciones se ha producido.

lunes, 21 de mayo de 2007

Danosa, una empresa que es dedica a la construcció de làmines asfàltiques, invertira 35 milions d'euros en una nova fàbrica. Amb aquesta inversió preveuen tenir un augment de la seva facturació del 25%, si tot va bé arribaran al 100 milions en facturació al present exercici.

Fent uns càlculs podem veure que el 25% de 100 milions son 25 milions, és una mica menys que l'inversió inicial, però és la previsió pel primer any, en cas de que el segon any segueixi produint al mateix rendiment, aquesta nova fàbrica produirà uns beneficis de 15 milions, i al tercer any 25... sempre podria arribar a generar més beneficis si introdueixen millores.

Els beneficis a curt plaç d'aquesta inversió es que podran signar projectes mes grans que els que han fet fins ara, ja que tindran mes capacitat productiva.

A mig-llarg plaç ens trobem amb els beneficis que pot produir l'inversió un cop amortitzada.

D'altra banda ens trobem que això no son més que suposicions, han fet un estudi de mercat i han vist que poden arribar a aconseguir aquests "objectius", però tambè poden no arribar a fer-ho i perdre tot el que han invertit.

Mes info:
Danosa invierte 35 millones en una nueva fábrica...

sábado, 19 de mayo de 2007

EMETRE BONS: el finançament de moda

Es cada vegada una pràctica més freqüent l’emissió d’obligacions per part de les empreses com a font externa de finançament.

L’emissió de bons empresarials implica en termes generals el que podríem anomenar un canvi de “deute car” per “deute barat”. Al emetre bons, l’empresa recapta capital directament del inversionistes evitant així haver de recórrer a un banc, a millors tasses i en millors condicions de termini.

Quan una empresa té la necessitat de fons addicionals a llarg termini es troba en el cas d’haver de decidir entre l’emissió d’accions addicionals del capital o d’obtenir préstecs expedint evidencia del endeutament en la forma de bons. L’emissió de bons pots ésser avantatjosa si els actuals accionistes prefereixen no compartir la seva propietat i les utilitats de l’empresa amb nous accionistes.

Els avantatges d’emetre bons, respecte altres mètodes de finançament extern poden ser, entre d’altres: la facilitat de vendre bons degut als seus menors costos, que l’ús dels bons no dilueix el control dels actuals accionistes o el fet que milloren la liquiditat i la situació de capital de treball de l’empresa. Anàlogament amb el que succeeix amb les accions, existeix un mercat de segona mà on els obligacionistes poden vendre els seus títols de deute per fer-los líquids.

No obstant, aquesta forma de finançament requereix d’un elevat grau de confiança en la solvència de l’empresa emissora. A més, degut als costos d’emissió i col·locació, es tracta d’una font de finançament només a l’abast de grans corporacions.

L’extensió de l’ús del finançament mitjançant bons a permès un creixement espectacular de la cartera del sector financer a molts països (de fins al 40% a Colòmbia). Tanmateix, no tot resulta tant engrescador; en els darrers anys als EUA i la UE té lloc un augment sense precedents dels anomenats bons brossa. Tot i el terme pejoratiu que reben, els bons brossa es caracteritzen pel seu alt rendiment, superior al de les pròpies inversions, i la seva conveniència en alguns moments econòmics com els marcats per la concessió de crèdits barats.

Els analistes consideren que aquesta circumstància sembla respondre a un símptoma de boom al mercat, on endeutar-se ha esdevingut excepcionalment fàcil. Degut a això, existeixen elements d’inquietud, ja que un canvi de cicle pot generar una relació directa entre aquests bons i la quantitat de fallides corporatives.

L’excés de liquiditat en el mercat global ha estat un altre dels factors que ha animat als inversors a optar per aquesta mena de tipus de bons de alt rendiment. Les companyies poden sobreviure en mercats confiats disposats a prestar diners, però podrien passar per serioses dificultats si decau la confiança i no poden recórrer a aquests préstecs.

Grans companyies de telecomunicacions, com France Télécom, Deutsche Telekom o Telefónica han recorregut ha l’emissió de bons a llarg termini per finançar-me. És més que coneguda l’estratègia d’emissió de bons que va seguir France Télécom fa pocs anys per intentar sortir del pas de les colossals deutes que tenia, que la convertien en l’empresa més endeutada d’Europa.

Resulta evident doncs, que tot i el gran atractiu que suposa aquest sistema de finançament, i els excel·lents resultats que una bona gestió del mateix pot suposar, comporta un enorme risc, on l’excés de liquiditat i el sorgiment de bons d’alta rendibilitat pot posar en perill l’estabilitat finançarà de moltes empreses i comportar una enorme crisi. Es tracta per tant d’una font de finançament amb gran potencial però que ha de ser explotada amb màxima responsabilitat.


Altres enllaços relacionats:

viernes, 18 de mayo de 2007

Capital Riesgo

Las sociedades de capital riesgo se dedican a la toma de participaciones en empresas no financieras y no inmobiliarias. El objetivo del inversor es rentabilizar a medio plazo su inversión, saliendo finalmente del proyecto.

Dentro de las entidades de capital riesgo podemos encontrarnos con dos tipos:

“Venture Capital”: Apoyo a proyectos empresariales que están empezando.

“Private Equity”: Apoyo a empresas ya consolidadas.

Una de las principales ventajas del capital riesgo (respecto a la financiación bancaria) es que se aportan recursos financieros a largo plazo para el inicio o desarrollo de una empresa, y no a corto plazo como suele funcionar la financiación bancaria.

A mi personalmente me parece una iniciativa muy interesante ya que dan la oportunidad a proyectos emprendedores que inicialmente tienen pocos recursos, dándoles un apoyo de forma más continuada que un préstamo bancario.

Por otro lado, una posible desventaja del capital riesgo es que las sociedades de capital riesgo que tomen participaciones en empresas, pasan a tener un poder de decisión en la empresa, de manera que debe haber consenso en la toma de decisiones; en cambio, en el caso de un préstamo bancario las decisiones son “libres”.

Fondos totales de inversión privada en Europa




Links:

Sequoia, gran empresa de capital riesgo (Oracle, You tube, Google, Apple…)

Listado de sociedades de capital riesgo en España

Compra de amadeus por parte de entidades de capital riesgo.

miércoles, 16 de mayo de 2007

Conquistors on the beach

Passejant per Internet, m'he trobat a The Economist aquest artícle: "Conquistators on the beach" que el trobo força interessant, sobre les empreses internacionals espanyoles.Tot i ser en anglès, us recomano la lectura de l'article ja que toca forces temes dels que s'han anat explicant durant el quatrimestre a l'assignatura.

Entre d'altres coses, explica com empreses com Inditex, BBVA, Ferrovial... han tingut un gran creixament internacional després de la dictadura de Franco. Però lo realment interessant del text és que ens explica com s'han finançat les empreses a partir de la seva capacitat d'endeutament (p.e. préstecs financiats amb participacions d'altres companyies). També es posa de manifest que les empreses espanyoles tenen una de les tases d'endeutament més elevades i que s'ha anat incrementant en els útlims anys, la qual cosa ha propiciat la seva gran expansió internacional

Un altre punt a destacar és Ferrovial, empresa que gestiona gran part dels aeroports del Regne Unit (entre altres) i que també es va endeutar per això. Tot i lo elevada que és la deuta, al tractar-se d'aeroports, com diu el text, hi hauran ingresos previsbles i es garanteix un rendiment del capital, cosa que fa que els riscos econòmics que pugui tenir Ferrovial siguin baixos i, per això, hagi volgut fer aquesta inversió.

Per altra banda, es diu que els espanyols són reacis als riscos i en conseqüència, poc emprenedors en projectes empresarials, però no tothom té una gran capacitat d'endeutament i els riscos per emprenadors solen ser molt més alts i amb molt més perill que una gran empresa. Crec que la culpa no només prové de la època de Franco, com diuen en el text.

domingo, 13 de mayo de 2007

Contabilitat i informació

Ja s'ha parlat anteriorment de la importància de la presa de decisions i de la planificació per tal de que una empresa funcioni, el que no haviem parlat encara és en què ens hem de basar per tal de poder prendre aquestes decisions, un dels millors instruments és la contabilitat. La contabilitat ens ofereix un munt d'informació interessant sobre l'increment de riquesa, la producció, etc.
Per això la informació contable és tant útil tant per a prendre decisions dins l'empresa, com per oferir-la a agents externs.
Aquesta informació contable, utilitzada correctament pot ser molt beneficiosa per a l'empresa.
Hi ha nous conceptes que fins ara no es tenien en compte i que cada cop van prenent més importància, com per exemple el capital intelectual, que pot fer que, cada cop més, faciliti que els inversors es fixin en la nostra empresa.
Però, perquè aquests conceptes tinguin una certa importància s'han de reflectir correctament a la contabilitat, el problema rau en com fer-ho; com podem donar valor a aquest tipus de concepte??
de fet, és possible fer-ho?? podem valorar els bens intangibles i reflectir-ho així en termes contables??
Segons l'article "Sistemas contables y nuevas necesidades de información" s'ha d'investigar una manera d'aconseguir la informació per fer-ho, però jo em pregunto fins a quin punt valorar aquest tipus de capital no pot fer perdre la credibilitat a la contabilitat.

sábado, 12 de mayo de 2007

Costes Fijos

En el artículo LOS COSTES, CONCEPTO Y CLASIFICACION (Jose Ignacio González Gómez), aparece un ejemplo en el que un panadero y un pastelero que tienen los negocios cerca, razonan de la siguiente manera:

PANADERO: "Cuando he terminado de hacer mi pan, tengo el horno caliente; podría aprovecharlo y hacer pasteles muy baratos".

En pocos días empieza a hacer pasteles a bajo coste y empieza a generar un montón de ingresos. Ante tal situación, el PASTELERO razona:

PASTELERO: "El panadero está quitándome toda la clientela... Cuando he terminado de hacer mis pasteles, tengo el horno caliente; podría aprovecharlo y hacer pan muy barato".

En pocos días empieza a hacer pan a bajo coste y su clientela se incrementa a la hora de comprar pan.

Ante tal situación, el pastelero acaba vendiendo básicamente pan, mientras que el panadero vende sobretodo pasteles.

El problema con el que se encuentran ambos es que únicamente venden artículos cuyo precio cubre costes variables, olvidándose de los costes fijos (ya que el panadero ha dejado de vender el pan con el que pagaba sus costes fijos, y el pastelero ha dejado de vender pasteles con los que pagaba los suyos).

Esta situación, lo único que hace es llevar a los dos a la quiebra.

Mi reflexión es entonces la siguiente:

¿Cómo deben considerarse los gastos fijos en una empresa que diversifica su "gama de productos"?

Un ejemplo sería "El corte inglés", donde puedes encontrar desde ropa y alimentación hasta viajes o coches; todo en el mismo local y bajo la misma estructura empresarial (claramente subdividida en departamentos especializados…) ¿Cómo analizas si la "agencia de viajes" es competitiva? ¿Cuales son sus gastos fijos? ¿En qué nos basamos para considerarlos? Se nos plantean varias alternativas... No sé cual será la situación, pero la razón por la que hayan decidido vender viajes puede ser muy variada… Quizás es un muy buen negocio por si solo, o quizás la empresa no “gana mucho” con la agencia de viajes pero le interesa tenerla para tramitar los viajes de negocio de sus propios empresarios y al final eso les sale a cuenta... Lo desconozco.

Una situación análoga la encontraríamos en productos de una misma empresa que son producidos conjuntamente.

La distribución de costes es entonces altamente relativa; En mi opinión, ser lo más objetivo posible puede ayudarnos a distinguir cuáles son realmente nuestros intereses.

jueves, 10 de mayo de 2007

L'Avaluació de les Inversions en TIC

Una inversió té com a fi el desenvolupament d’actius o instal·lacions que permetin produir bens o serveis. Estimar la rendibilitat d’una inversió suposa coneixer si guanyarem diners en ella, es a dir, si el flux de caixa obtingut compensa tots els ingresos realitzats, siguin per inversió o costos; si és el cas, podem dir que una inversió és rentable.

Ara bé, tota inversió suposa un risc, i el principal problema rau en focalitzar quins elements cal analitzar i estimar per poder apostar per una inversió o una altra.

Aquest és un dels grans problemes que comporta la inversió en TIC. L’anàlisi sobre la rendibilitat d’una inversió en tecnologia suposa d’un complex anàlisi que sovint dona lloc a controvèrsia. On són els límits de l’efecte de l’ús de noves tecnologies?

Invertir en tecnologia a l’empresa no només suposa tota una sèrie d’avantatges econòmiques, sinó que a més comporta enormes canvis ens els processos de producció y maneres de fer.

Es fa prou evident que a l’hora d’avaluar l’implantació de TIC a l’empresa s’ha de considerar també la repercussió que poden tenir en la captació de mà d’obra, els costos de formació de personal per al nou sistema o fins i tot en l’estructura organitzativa de l’empresa.

Limitar-se a considerar la reducció de costos en treballadors, estalvi en despeses de capital o l’increment d’ingressos degut a l’augment de vendes pot ser un greu error. No podem basar-nos en anàlisis financers (ROI, VAN, PRI, TIR, TCO) que menysprean valuosos aspectes menys tangibles de la inversió. Cal tenir present altres avantatges menys palpables com poden ser un augment de la satisfacció dels nostres client, o més comoditat per als nostres treballadors, fet que pot comportar una millora indirecta en productivitat.

Un dels grans problemes a l’hora de calcular la rendibilitat de la inversió realitzada és el termini en que aquesta inversió ens haurà reportat beneficis. El temps de retorn pot variar enormement segons el grau d’acceptació de la tecnologia o com de ràpid aquesta quedi desfasada.

Les conseqüències de una mala estimació de quins seran els costos reals de la inversió i el total de beneficis que reportarà en un temps determinat poden portar a preses de decisions catastròfiques per a l’organització.

És per això que l’empresa ha de dotar-se de les eines i mecanismes necessaris per fer una correcta avaluació d’una inversió en tecnologies de la informació i no permetre’s riscos innecessaris en inversions que podrien ser més que segures.

domingo, 6 de mayo de 2007

El Mètode Grönholm

L'obra de teatre "El mètode Grönholm" és una sàtira a la selecció de personal de les grans empreses. És una de les obres teatrals que ha tingut més èxit en els últims temps, suposo perquè tard o d'hora la majoria de persones s'ha d'enfrontar a una selecció de personal, en especial una entrevista de grup.

A vegades, una selecció de personal es converteix en una "selecció natural" on el depredador es va menjant als animals més petits fins quedar ell sol i guanyar-se el lloc de treball, tot i que potser aquesta selecció no sigui el que més li interessi a l'empresa, ja que una persona que està disposada a qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius és possible que no estigui preparada per una feina on el treball en grup i companyerisme siguin elements essencials.
Aquí és on el depertament de RRHH ha de fer bé la seva feina i veure que el "depredador" no és la millor opció per l'empresa.

Però a vegades, sobretot en llocs d'altes responsabilitats, els encarregats de RRHH en voler fer les coses massa ben fetes i triar a la persona correcte, poden cometre algun error com traspassar els límits de la vida privada dels aspirants al lloc de treball, cosa no gaire legítima per la seva part. Sovint, no fa falta que sigui en llocs d'alta responsabilitat, surt als mitjans de comunicació notícies com que han fet fora de la feina a un transexual, no han agafat a un empleat per tenir alguna malaltia o per la seva imatge, fets realment censurables i que s'haurien de sancionar.

Fins a quin punt una empresa pot indagar en la vida privada dels seus empleats? És un tema realment subjectiu, ja que la vida privada pot afectar tant positiva com negativament el rendiment del treballador a l'empresa, però (en teoria?) no tenen dret a fer-ho.

sábado, 5 de mayo de 2007

Evaluació 360º

Quan es vol evaluar una empresa el primer que es miren són els resultats, certament és un reflex clar de com va l'empresa, però per tal de veure com es poden millorar aquests resultats cal aprofundir una mica sobre el funcionament de l'empresa, per això també s'han d'evaluar també als treballadors. Hi ha varis mètodes d'evaluació de personal però el que m'ha semblat més interessant a nivell d'evaluació de directius és el mètode d'evaluació de 360º. Per a mi és el més complet, per bé que també és el més costos.
Es tracta de fer una evaluació completa d'un treballador, és a dir, s'intenten recollir les opinions de tota la gent que tracta amb aquest treballador, un cop recollides les dades s'analitzen i se n'extreuen les conclusions, el fet que el treballador sigui evaluat per tantes persones i no només pel "jefe" penso que li dóna més credibilitat i, a ulls del treballador també és més just.
A més a més aquest mètode és molt versàtil ja que recull la opinió de moltes persones i poden servir per altres coses a part de per evaluar a certs treballadors i, d'aquesta manera millorar el funcionament de l'empresa.
A més a més crec que també és interessant des del punt de vista de l'evaluador que el treballador que s'està evaluan faci una valoració d'ell mateix, d'aquesta manera es pot veure fins a quin punt el treballador és concient de la percepció que tenen la resta de treballadors de les tasques que realitza i de com les realitza.
A continuació afegeixo uhn parell de links amb més informació spbre el tema:

http://www.deguate.com/infocentros/gerencia/rrhh/evaluacion360.htm
http://www.tress.com.mx/boletin/marzo2005/360.htm

un exemple d'enquesta que es fa per a realitzar evaluacions de 360º:
www.encuestafacil.com/respweb/qn.aspx?EID=77260

viernes, 4 de mayo de 2007

¿Cómo motivar al trabajador?

Una de las funciones del departamento de RRHH es motivar a los empleados de la empresa. Para eso debemos preguntarnos qué mueve a la gente a trabajar por un fin común.

Desde mi punto de vista, distinguiría, a grandes rasgos, entre dos tipos de motivación:

* Motivación material.

* Motivación emocional.

La motivación material tiene una traducción casi directa en el sueldo que reciben los trabajadores. Somos humanos, y no podemos negar que un buen sueldo puede condicionar tu estado anímico…Además, considerarte “bien pagado” por parte de tu empresa, es clave para el buen desarrollo de tu actividad, y por consiguiente del funcionamiento de la empresa. Es difícil poner el límite entre unos buenos sueldos y los intereses económicos de la empresa.

Por otro lado, la motivación emocional en el trabajo es fundamental para que las cosas funcionen. Por muy bien pagado que esté un trabajador, si odia lo que hace, no creo que haga muy bien las cosas… Obviamente, es difícil motivar a la gente intentando que se impliquen en el trabajo y hagan de él una parte más de su vida (y no complementaria a su vida), pero creo que es la mejor manera de conseguir que funcionen las cosas.

Por otro lado, también creo que los dos tipos de motivación deben ir “de la mano”; es decir, por muchas ganas que tenga un empleado de implicarse, si su sueldo es muy malo, difícilmente se implicará…

La situación problemática, creo que se encuentra en el momento en que se necesita personal para cubrir trabajo mecánico y de muy difícil motivación (lo mires por donde lo mires); ¿Qué estrategia debe tomar SEAT para motivar a sus trabajadores de cadena de montaje que tienen un sueldo bajo y un trabajo, en general, poco estimulante?

jueves, 3 de mayo de 2007

Que es el disseny d'una carrera professional?

La carrera professional

Per tal d'arribar lluny, si aspires a ser una persona important, t'has de plantejar com arribar. Per tal de poder dur aquest viatge a terme s'ha de planificar a això es diu dissenyar una carrera professional.

Abans de tot has de revisar el teu estat actual, has de conèixer les teves capacitats per poder saber que hauràs de fer. Un cop ho saps, has de mirar el teu entorn, el teu estatus actual, si estàs al curs N de carrera, treballes com a peó, gerent, etc.

Un cop tenim una imatge del nostre estat actual, hem de plantejar-nos que volem fer, i el que es mes important: perquè, ja que aquesta serà la nostra motivació que ens portarà a aconseguir el que volem.

Finalment, quan ja tenim les nostres metes fixades, hem de dissenyar el conjunt de passos a realitzar a curt i mig plaç.

Els directius que dirigeixen les grans empreses actuals no estan per casualitat, si més no la major part en algun moment donat s'ha plantejat la seva carrera professional. Farem un petit repàs a un personatge important de l'economia espanyola: Emilio Botín.

1958 ingressa al Banco Santander
1964 director general
1986 president

Molt bonic, però la qüestió es com va aconseguir ser el president, en 28 anys(en la meva opinió molt poc temps)? Bàsicament el seu avi va ser el fundador d'aquest banc, i el seu pare també el va dirigir...

És realment el disseny d'una carrera professional un sinònim d'èxit? Malauradament no, a banda de tenir un bon disseny, has de tenir en compte que potser no tindràs les oportunitats necessàries per poder arribar allà on vols, però de ben segur que si et dissenyes una bona carrera podràs arribar si més no una mica mes lluny.