L'obra de teatre "El mètode Grönholm" és una sàtira a la selecció de personal de les grans empreses. És una de les obres teatrals que ha tingut més èxit en els últims temps, suposo perquè tard o d'hora la majoria de persones s'ha d'enfrontar a una selecció de personal, en especial una entrevista de grup.
A vegades, una selecció de personal es converteix en una "selecció natural" on el depredador es va menjant als animals més petits fins quedar ell sol i guanyar-se el lloc de treball, tot i que potser aquesta selecció no sigui el que més li interessi a l'empresa, ja que una persona que està disposada a qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius és possible que no estigui preparada per una feina on el treball en grup i companyerisme siguin elements essencials.
Aquí és on el depertament de RRHH ha de fer bé la seva feina i veure que el "depredador" no és la millor opció per l'empresa.
Però a vegades, sobretot en llocs d'altes responsabilitats, els encarregats de RRHH en voler fer les coses massa ben fetes i triar a la persona correcte, poden cometre algun error com traspassar els límits de la vida privada dels aspirants al lloc de treball, cosa no gaire legítima per la seva part. Sovint, no fa falta que sigui en llocs d'alta responsabilitat, surt als mitjans de comunicació notícies com que han fet fora de la feina a un transexual, no han agafat a un empleat per tenir alguna malaltia o per la seva imatge, fets realment censurables i que s'haurien de sancionar.
Fins a quin punt una empresa pot indagar en la vida privada dels seus empleats? És un tema realment subjectiu, ja que la vida privada pot afectar tant positiva com negativament el rendiment del treballador a l'empresa, però (en teoria?) no tenen dret a fer-ho.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Crec que en cap cas l'empresa ha d'indagar en certs aspectes de la vida dels seus treballadors. (basicament perque jo seré treballador i crec que la gent ha de tenir vida privada).
El que s'ha de preocupar és que siguin gent amb criteri, que sapiguen prendre bones decisions.
Segons el que tinc entés, el métode de seleccions cada cop menys va a buscar els anomenats "llops", o sigui gent egoista que només li interesa el seu propi bé. O això es el que volen donar a entendre. Cada cop més es busca (segons m'han dit de seleccions com per exemple el fnac) gent amb vocació per fer la feina, o que li agradi fer la feina.
Vull aportar una opinió sobre una selecció de personal a la que no vaig anar, la selecció era per a treballar al univers repartint diptics. I per accedir al lloc com que era public calia passar una selecció. Bé doncs al mail on ens explicaven l'entrevista, deien que en una conversa amb tota la gent que es presentava, calia convèncer al entrevistador de que tu eres millor que els altres. Mètode que em sembla completament despreciable i raó per la qual no vaig anar a l'entrevista.
Penso que aquest tipus de mètode és preferiblement evitable a l'hora de fer una selecció.
Raimon Lapuente, Grup 40.
Yo creo que la empresa no tiene derecho a saber aspectos de tu vida privada en una selección. Otros aspectos como el compañerismo, trabajo en grupo , etc se pueden contemplar haciendo test personales o haciendo otro tipo de pruebas. Tambien cuando una empresa descarta a gente por su aspecto personal puede ser una gran perdida para la empresa porque lo que importa no es la apareciencia si no las capacidades laborales para ese puesto de trabajo.
En conclusión, pienso que las empresas que eligen por el exterior y en test que no se basan en las capacidades laborales si no en otros aspectos estan desaprovechando a gente muy buena.
Sí, es cierto que cada vez las empresas profundizan más en temas que no deberían hacerlo como en la vida privada de sus empleados, basándose en aspectos de estos que no deberían importar a la hora de hacer estos despidos.
Aunque lo cierto es que últimamente las empresas ya ven el proceso de selección de trabajadores como algo fundamental, algo muy importante para la competitividad con otras empresas. Pero lo que sucede ahora es esta actividad, cada vez con más frecuencia, la realizan otras empresas, que se encargan de buscar empleados o perfiles adecuados para un puesto de trabajo determinado.
Es por eso que quizá son estas últimas empresas quien tienen mas culpa que las propias empresas interesadas en adquirir nuevos empleados quien tienen la culpa de que se seleccionen empleados "egoístas" como bien dices o se fijen en detalles de la vida privada y personal a la hora de escoger a un trabajador, perjudicando así también a la propia imagen de la empresa.
Es un tema que fa referencia a un fet ,el qual, algun dia haurem de passar la majoria.
No se com son tots els procediments de seleccio, pero si se quines eines s'utilitzen per dur a terme el proces. I s'utilitzen mes eines de psicologia que de mesura d'habilitats i coneixements.
La relitat es que han sorgit unes empreses que el seu treball es sumministrar treball i seleccionar material huma. Crec que es un error per part d'aquestes empreses donar mes importancia a un determinat perfil psicologic (un triumfador?) que no pas als coneixements i habilitats que tingui el candidat. Es clar que la personalitat per a cada tipus de treball es important, pero no es mes crucial que la qualificacio del candidat
Dire que,encara que sigui dificil de creure, qui realment acaba posant les pautes son els treballadors, acceptant o no els metodes de procesos de seleccio que burlin la intimitat personal
Las empresas, cada vez con más frecuencia, utilizan métodos de selección que rallan lo absurdo. Desde psicotécnicos que no estan orientados a una carácterística que en realidad no se ejerce en el puesto de trabajo...(ejemplo:jefe de equipo de una fábrica no debe tener mucha rápidez de cálculo, pero si un manejo de personal), a abusivas intromisiones en la vida personal.
Bien es cierto que para cierto tipo de empresas o sectores una entrevista de trabajo debe dividirse o bien en diferentes citas de entrevista o diferentes tests, pero parece haber una moda en cuanto este tipo de forma de decidirse por este o otro trabajador: y esta moda acarrea la contratacion de empresas especializadas en entrevistas de personal.
Las empresas que estan interesados en personal mandan a los aspirantes a otras empresas donde cada paso que des está siendo psicoanalizado, cada pregunta la debes pensar bien, y cualquier fallo puede tener consecuencias nefastas.
Solucion: otro negocio más...Empresas que por una cantidad te enseñan a como comportarte en estas entrevistas, como contestar a los tipo test, etc...
Esto parece que se esta convirtiendo en un negocio...
Em sembla molt lloable que es digui que qualsevol persona hauria de poder accedir a qualsevol lloc de treball, però no hem d'oblidar que les empreses són máquines de fer diners, si no en fan, han de tancar barraca (i tota la gent que s'hi està guanyant la vida se'n va al carrer).
Així doncs quin tipus de persona buscaries per....
Venta ambulant? algú amb poder de persuació (i hem d'admetre que la imatge física és un punt per a això)
Alta direcció? algú que tingui uns escrúpuls dubtosos (ma iaia diu que ric i bona persona no pot ser, i això és bastant cert...)
Mosso/a de magatzem? algú amb un currículum "fluixet", perquè no pugui aspirar a una feina "millor" i no plegui de la feina.
.....
Reconec que no és el món que m'agrada, però què esperem veure darrera el taulell quan entrem a comprar en una botiga de moda? Si tenim accions, què esperem de la "nostra" empresa a final d'exercici?
Consti que no defenso els mètodes d'algunes empreses, però mentre el món no canvii les empreses tampoc.
Jo també crec que s'ha de poder diferenciar la vida privada i la vida professional d'una persona. Tanmateix, algunes empreses exigeixen tant en els seus llocs de treball que necessiten saber si aquella persona esta preparada. És per això que utilitzen aquest mètodes tant estrambòtics a vegades, per tal de seleccionar els qui puguin aguantar altes pressions
La veritat és que avui en dia un aspecte que marca la competitivitat és precisament tenir treballadors competitius. Com molt bé diu en Juan Romano, és cada cop mes important tenir gent preparada i cal ser més restrictius.
També estic d'acord amb en Lluís Forns en que cada lloc de treball té el seu perfil de treballador. I precisament per a lloc directius, necessiten gent amb “instint assassí”. Una manera de seleccionar-la ( a part evidentment del currículum ) és amb aquestes proves. Així saben de debò qui de tots els qui es presenten és realment vàlid pel lloc que estan oferint.
Publicar un comentario