Es cada vegada una pràctica més freqüent l’emissió d’obligacions per part de les empreses com a font externa de finançament.
L’emissió de bons empresarials implica en termes generals el que podríem anomenar un canvi de “deute car” per “deute barat”. Al emetre bons, l’empresa recapta capital directament del inversionistes evitant així haver de recórrer a un banc, a millors tasses i en millors condicions de termini.
Quan una empresa té la necessitat de fons addicionals a llarg termini es troba en el cas d’haver de decidir entre l’emissió d’accions addicionals del capital o d’obtenir préstecs expedint evidencia del endeutament en la forma de bons. L’emissió de bons pots ésser avantatjosa si els actuals accionistes prefereixen no compartir la seva propietat i les utilitats de l’empresa amb nous accionistes.
Els avantatges d’emetre bons, respecte altres mètodes de finançament extern poden ser, entre d’altres: la facilitat de vendre bons degut als seus menors costos, que l’ús dels bons no dilueix el control dels actuals accionistes o el fet que milloren la liquiditat i la situació de capital de treball de l’empresa. Anàlogament amb el que succeeix amb les accions, existeix un mercat de segona mà on els obligacionistes poden vendre els seus títols de deute per fer-los líquids.
No obstant, aquesta forma de finançament requereix d’un elevat grau de confiança en la solvència de l’empresa emissora. A més, degut als costos d’emissió i col·locació, es tracta d’una font de finançament només a l’abast de grans corporacions.
L’extensió de l’ús del finançament mitjançant bons a permès un creixement espectacular de la cartera del sector financer a molts països (de fins al 40% a Colòmbia). Tanmateix, no tot resulta tant engrescador; en els darrers anys als EUA i la UE té lloc un augment sense precedents dels anomenats bons brossa. Tot i el terme pejoratiu que reben, els bons brossa es caracteritzen pel seu alt rendiment, superior al de les pròpies inversions, i la seva conveniència en alguns moments econòmics com els marcats per la concessió de crèdits barats.
Els analistes consideren que aquesta circumstància sembla respondre a un símptoma de boom al mercat, on endeutar-se ha esdevingut excepcionalment fàcil. Degut a això, existeixen elements d’inquietud, ja que un canvi de cicle pot generar una relació directa entre aquests bons i la quantitat de fallides corporatives.
L’excés de liquiditat en el mercat global ha estat un altre dels factors que ha animat als inversors a optar per aquesta mena de tipus de bons de alt rendiment. Les companyies poden sobreviure en mercats confiats disposats a prestar diners, però podrien passar per serioses dificultats si decau la confiança i no poden recórrer a aquests préstecs.
Grans companyies de telecomunicacions, com France Télécom, Deutsche Telekom o Telefónica han recorregut ha l’emissió de bons a llarg termini per finançar-me. És més que coneguda l’estratègia d’emissió de bons que va seguir France Télécom fa pocs anys per intentar sortir del pas de les colossals deutes que tenia, que la convertien en l’empresa més endeutada d’Europa.
Resulta evident doncs, que tot i el gran atractiu que suposa aquest sistema de finançament, i els excel·lents resultats que una bona gestió del mateix pot suposar, comporta un enorme risc, on l’excés de liquiditat i el sorgiment de bons d’alta rendibilitat pot posar en perill l’estabilitat finançarà de moltes empreses i comportar una enorme crisi. Es tracta per tant d’una font de finançament amb gran potencial però que ha de ser explotada amb màxima responsabilitat.
Altres enllaços relacionats:
L’emissió de bons empresarials implica en termes generals el que podríem anomenar un canvi de “deute car” per “deute barat”. Al emetre bons, l’empresa recapta capital directament del inversionistes evitant així haver de recórrer a un banc, a millors tasses i en millors condicions de termini.
Quan una empresa té la necessitat de fons addicionals a llarg termini es troba en el cas d’haver de decidir entre l’emissió d’accions addicionals del capital o d’obtenir préstecs expedint evidencia del endeutament en la forma de bons. L’emissió de bons pots ésser avantatjosa si els actuals accionistes prefereixen no compartir la seva propietat i les utilitats de l’empresa amb nous accionistes.
Els avantatges d’emetre bons, respecte altres mètodes de finançament extern poden ser, entre d’altres: la facilitat de vendre bons degut als seus menors costos, que l’ús dels bons no dilueix el control dels actuals accionistes o el fet que milloren la liquiditat i la situació de capital de treball de l’empresa. Anàlogament amb el que succeeix amb les accions, existeix un mercat de segona mà on els obligacionistes poden vendre els seus títols de deute per fer-los líquids.
No obstant, aquesta forma de finançament requereix d’un elevat grau de confiança en la solvència de l’empresa emissora. A més, degut als costos d’emissió i col·locació, es tracta d’una font de finançament només a l’abast de grans corporacions.
L’extensió de l’ús del finançament mitjançant bons a permès un creixement espectacular de la cartera del sector financer a molts països (de fins al 40% a Colòmbia). Tanmateix, no tot resulta tant engrescador; en els darrers anys als EUA i la UE té lloc un augment sense precedents dels anomenats bons brossa. Tot i el terme pejoratiu que reben, els bons brossa es caracteritzen pel seu alt rendiment, superior al de les pròpies inversions, i la seva conveniència en alguns moments econòmics com els marcats per la concessió de crèdits barats.
Els analistes consideren que aquesta circumstància sembla respondre a un símptoma de boom al mercat, on endeutar-se ha esdevingut excepcionalment fàcil. Degut a això, existeixen elements d’inquietud, ja que un canvi de cicle pot generar una relació directa entre aquests bons i la quantitat de fallides corporatives.
L’excés de liquiditat en el mercat global ha estat un altre dels factors que ha animat als inversors a optar per aquesta mena de tipus de bons de alt rendiment. Les companyies poden sobreviure en mercats confiats disposats a prestar diners, però podrien passar per serioses dificultats si decau la confiança i no poden recórrer a aquests préstecs.
Grans companyies de telecomunicacions, com France Télécom, Deutsche Telekom o Telefónica han recorregut ha l’emissió de bons a llarg termini per finançar-me. És més que coneguda l’estratègia d’emissió de bons que va seguir France Télécom fa pocs anys per intentar sortir del pas de les colossals deutes que tenia, que la convertien en l’empresa més endeutada d’Europa.
Resulta evident doncs, que tot i el gran atractiu que suposa aquest sistema de finançament, i els excel·lents resultats que una bona gestió del mateix pot suposar, comporta un enorme risc, on l’excés de liquiditat i el sorgiment de bons d’alta rendibilitat pot posar en perill l’estabilitat finançarà de moltes empreses i comportar una enorme crisi. Es tracta per tant d’una font de finançament amb gran potencial però que ha de ser explotada amb màxima responsabilitat.
Altres enllaços relacionats:
5 comentarios:
Se puede apreciar que estos bonos tienen muchas ventajas para la empresa y tambien para quien los adquiere pero tambien tenemos que fijarno en el alto riesgos que estos conllevan.
Si una gran empresa decide suspender el pago de estos bonos puede que se haya un gran colapso.
Tambien tenemos que mirar el ciclo de vida de la economia, porque si entramos en una recesión puede que estos bonos sean una espada de doble filo.
En conclusion, estos bonos pueden ser muy beneficiosos pero conllevan un riesgo demasiado alto.
Ya que se habla de bonos, dejo aqui un tipo de bono que vi el otro dia buscando una info, me hizo gracia por su nombre:
-----------Bonos Basura-------
Los bonos de baja calificación son formalmente denominados de alto rendimiento (high yield), pero en la jerga financiera mundial se los conoce menos piadosamente como "bonos basura" (junk bonds).Los bonos basura llevan ese nombre despectivo porque su nivel de riesgo sobrepasa todos los límites de una inversión común y corriente. En contrapartida suelen tener un rendimiento elevado, por encima del promedio del mercado. Por eso la tentación de buenas ganancias hay que temperarla con la capacidad de enfrentar riesgos que le pondrían los pelos de punta a cualquiera.
Se trata básicamente de instrumentos emitidos por corporaciones o países que, debido al poco crédito del que gozan entre los inversionistas, tienen que pagar un cupón o interés muy alto para tornarse atractivos, para que la gente quiera comprarlos.
Básicamente, los bonos basura son valores que han recibido una baja nota de las calificadoras de riesgo ("BB" o inferior) y no alcanzan la categoría de "grado de inversión" o Investment grade.
Sacado de este artículo:
http://www.monografias.com/trabajos10/
bono/bono.shtml#tipo
Un documento donde se nos habla sobre los bonos en general, lo que son, tipos..
A ver un tema que no entiendo de los bonos es que los tratais solamente cuando la empresa necesita liquidez por culpa de una mala gestión o de algun otro contratiempo.
En este caso evidentemente es un riesgo muy grande comprar bonos, pero es que esto es de cajón, una persona que haga una inversión tiene que tener información de la empresa a la que va a invertir.
Pero hay otro caso. Es evidente que una ampliación de capital puede deberse porque la empresa quiere invertir, o necesita liquido para ampliaciones o demàs. En este caso la inversión del propio individuo no es de riesgo. Así que creo que no es necesario tiranizar el tipo de bonos, solo hay que mirar bien antes de comprar.
Raimon Lapuente Ferran, Grupo 40.
Considero interesante comentar, que si eres una empresa que ahora mismo tiene grandes deudas, va a ser difícil que la gente invierta en ti. Aquí es donde entra un papel importante, el marketing! es decir hay que saber venderse bien, para que un mayor número de personas quieran invertir y de esta manera conseguir la financiación necesaria para tirar adelante el proyecto.
Coincideixo amb en Raimon Lapuente a dir que una ampliació de capital no sempre és necessària només per una pèrdua de capital o que l'empresa vagi malament. Qualsevol inversió necessita uns fonts. Aquest fons normalment no es tenen tots i disponibles i penso que aquest tipus de fons son només una manera més de finançar-se. Sempre h hauran inversors que buscaran oportunitats per fer rentables els seus diners.
Publicar un comentario