Que es el disseny d'una carrera professional?

La carrera professional

Per tal d'arribar lluny, si aspires a ser una persona important, t'has de plantejar com arribar. Per tal de poder dur aquest viatge a terme s'ha de planificar a això es diu dissenyar una carrera professional.

Abans de tot has de revisar el teu estat actual, has de conèixer les teves capacitats per poder saber que hauràs de fer. Un cop ho saps, has de mirar el teu entorn, el teu estatus actual, si estàs al curs N de carrera, treballes com a peó, gerent, etc.

Un cop tenim una imatge del nostre estat actual, hem de plantejar-nos que volem fer, i el que es mes important: perquè, ja que aquesta serà la nostra motivació que ens portarà a aconseguir el que volem.

Finalment, quan ja tenim les nostres metes fixades, hem de dissenyar el conjunt de passos a realitzar a curt i mig plaç.

Els directius que dirigeixen les grans empreses actuals no estan per casualitat, si més no la major part en algun moment donat s'ha plantejat la seva carrera professional. Farem un petit repàs a un personatge important de l'economia espanyola: Emilio Botín.

1958 ingressa al Banco Santander
1964 director general
1986 president

Molt bonic, però la qüestió es com va aconseguir ser el president, en 28 anys(en la meva opinió molt poc temps)? Bàsicament el seu avi va ser el fundador d'aquest banc, i el seu pare també el va dirigir...

És realment el disseny d'una carrera professional un sinònim d'èxit? Malauradament no, a banda de tenir un bon disseny, has de tenir en compte que potser no tindràs les oportunitats necessàries per poder arribar allà on vols, però de ben segur que si et dissenyes una bona carrera podràs arribar si més no una mica mes lluny.

Acció Vs Estrategia

Navegant una mica per internet m'he trobat amb el següent article,
Los directivos españoles, centrados en los resultado

Aquest article es basa en un estudi que preten comparar la personalitat dels directius espanyols i americans i analitzar-ne les diferències. El més destacat de l'estudi és que, sembla ser que en general, els directius americans són més bons estrategs que els espanyols. S'ha arribat a la conclusió que, els directius espanyols prefereixen apostar més pels resultats inmediats que no pas per l'estrategia. Sembla clar que avui en dia, aquest no és el cami, i que és ovbi que s'ha de canviar la visió dels directius espanyols per tal que apostin per l'estrategia. El com fer-ho és el més complicat, la primera resposta a aquest problema, és lògicament l'ensenyament, però jo em pregunto si no és també un tret cultural, és a dir, el caràcter llatí que tant bona fama dóna, per exemple alhora de divertir-nos, pot ser contraproduent alhora de fer negocis?? és possible que la filosofia del "carpe diem" faci valorar poc la planificació?? i aquest canvi de mentalitat, molt em temo que és més díficil de canviar.

Aquest estudi també valora altres aspectes de la personalitat, em sembla important remarcar les diferències entre homes i dones, sembla ser que les diferències entre els directius espanyols i americans són més petites que les diferències entre directives espanyoles i americanes, penso que aquest fet pot ser degut a que les directives espanyoles encara són poques i que deu fer relativament poc que estan al capdavant d'empreses, amb el temps probablement aquesta difernència anirà disminuint.

A continuació adjunto una gràfica sobre l'estudi:


Aquest és l'indicador que s'ha utilitzat per a realitzar l'estudi, teniu més informació en el link:
Myers Briggs Type Indicator

¿Para qué todo esto?

Un banquero se va de viaje a Marruecos y en un lado de la carretera se encuentra a un marroquí tomando el sol con un huevo de gallina al lado y le dice:

- Qué haces?

- Tomo el sol y vendo huevo - contesta el marroquí.

- Oye, ¿y por qué no vendes más huevos?

- ¿Para qué?

- Pues mira, si en vez de vender un huevo vendieras una docena y viniera cualquier persona que quisiera más de un huevo, tendrías los suficientes como para vendérselos y ganar así más dinero...

- Ah! está bien esto.

- Claro, fíjate... Tu pruebas lo de vender 12 huevos y si te funciona, al día siguiente traes 24...

- Y luego?

- Pues mira, luego quizás ya tienes suficiente dinero para construirte una pequeña tienda y poder guardar hasta 200 huevos en la tienda...

- Ah! Qué buena idea...!

- Sí sí, y si te funciona bien la cosa puedes contratar a un trabajador que venda los huevos por ti y tú abres otras tiendas de huevos por la ciudad...

- Ah! Y entonces qué?

- Pues si te van muy muy bien las cosas, puedes montar una cadena de tiendas por todo tu pais y ganar un montón de dinero!!

- Bueno bueno, y entonces?

- Pues luego puedes contratar a alguien para que lleve el negocio entero por ti, así que tendrás todo el tiempo que quieras para irte de viaje como yo, que estoy en Marruecos tomando el sol... Te podrás dedicar principalmente a tomar el sol y además tener un negocio de huevos!

- Ah Claro! Como ahora: Tomo el sol y vendo huevo.

Siento no haber dado explicaciones antes, al publicar la entrada...

La relación que yo encuentro con la asignatura está en que el mundo empresarial y la competitividad PUEDEN (no digo que siempre sea así ni mucho menos!!) llevarte a bucles de insatisfacción personal y querer más y más para luego llegar al mismo sitio, o incluso peor... Al mismo sitio después de dar muchas vueltas y estar agotado.

Saber parar es igual de importante que querer arrancar, y creo que "parar" se tiene poco en cuenta en la planificación empresarial. Está claro que una empresa tiene como función ganar dinero, pero siempre debería tener en cuenta la condición humana de sus integrantes.